Divendres 16 de juliol a les 21.30 h
Espai Escenari Teatre Municipal

Dani Espasa amb la seva interpretació rica en estructura i vitalitat ens presenta una joia de la música escrita per a clavicèmbal, les Variacions Goldberg de J.S Bach, escrites en els darrers anys de vida del compositor. Una peça que ha omplert estudis i moltes pàgines dels tractats de la història de la música; la millor manera de descobrir-les és disfrutar-les en directe, a prop, íntimament.

Variacions  Goldberg de J.S. Bach
Johann Sebastian Bach (Eisenach, 21 de març de 1685 – Leipzig, 28 de juliol de 1750)

J.S. Bach, a diferència de Corelli i Händel, va mostrar poc interès en la forma de “tema amb variacions”, però amb les Variacions Goldberg, Bach creà una de les peces més importants escrites per a clave i un dels punts culminants d’aquest estil de l’època barroca, semblant a com anys després, ho poden ser, per a piano, les Variacions Diabelli de Beethoven.

L’obra és d’una riquesa extraordinària de formes, d’harmonies, de ritmes, d’expressió i de refinament tècnic. Tot basat en una tècnica contrapuntística inigualable.

Les Variacions van ser escrites per Bach al començament dels deu darrers anys de vida, a Leipzig,  on exercia de kantor a l'Església de Sant Tomàs des de 1723.

L’obra és d’una exigència tècnica elevada. És per això que, segons sembla, Bach no posa numeració al que seria el quart volum de la sèrie intitulada Clavierübung i defuig de fer referència a la intenció educativa, d’aprenentatge (com ho havia fet en les portades d’Invencions i Simfonies i el Clave ben temprat).

El nom de Variacions Goldberg, amb què es coneix l’obra, és conseqüència de la biografia que  Johann Nikolaus Forkel va fer de Bach (havent rebut informació de dos dels seus fills: Wilhelm Friedemann i Carl Philipp Emanuel) i va publicar a començaments del segle XIX. Segons explica, les Variacions van ser encarregades a Bach pel comte Keyserlingk (1696-1764) - enviat de Rússia davant la cort de l’Elector de Saxònia – perquè el clavicordista de la seva cort, Johann Gottlieb Goldberg (1727-1756), l’entretingués amb aquestes durant les nits d'insomni del comte. Ell no es cansava de sentir-les, i durant molt de temps, quan van arribar les nits d'insomni, solia dir: "Estimat Goldberg, toca’m una de les meves variacions”. El comte va recompensar de forma generosa a Bach amb una copa d'or que contenia un centenar de lluïsos d'or, gairebé el sou d'un any com a kantor.
Hi ha molt escepticisme sobre aquest famós episodi:
Goldberg només tenia 14 anys d'edat quan l'obra va ser publicada; Bach coneixia la seva habilitat en el clave ja que li havia ensenyat a tocar el 1737, quan el comte Keyserlingk el portà a Leipzig. Per altra banda, no hi ha cap dedicatòria en cap de les còpies, ni cap menció de la copa d'or entre l'inventari dels béns quan Bach va morir el 1750 i tant Friedemann com Emanuel - els informadors de Forkel - a l’època que van succeir els suposats fets no estaven a Leipzig.

L’obra, com diu el títol original, consisteix en l’exposició d’una ària a la qual segueixen 30 variacions i acaba retornant a l’ària inicial.  Les variacions no segueixen la melodia de l'ària, sinó que utilitzen la seva línia de baix i progressió d'acords.

L’Ària és una sarabanda, un moviment de dansa lent de compàs ternari amb repeticions, que consta de dues parts d'igual longitud de setze compassos cadascuna. Aquesta estructura simètrica és una característica que preval en totes les variacions.

Cada tres variacions, a excepció de l’última, són cànons que segueixen un patró ascendent: la tercera variació és un cànon a l’uníson, la sisena un cànon a la segona i així successivament fins a la variació 27 que és cànon a la novena. L'última variació, però, no és un cànon a la desena com podríem esperar, sinó una peça anomenada quòdlibet. Un quòdlibet és una composició contrapuntística construïda sobre diverses melodies diferents, que en aquest cas són dos temes folklòrics.

Totes les variacions són en sol major, excepte les variacions 15, 21 i 25, que són en sol menor. Just al mig de l’obra, a la variació 15, Bach canvia la tonalitat del cànon a sol menor, i a continuació, la variació 16 és una obertura francesa. D’aquesta manera l'impacte musical de l'obertura és veu amplificat pel viu contrast, com si fos un nou començament.
Les variacions entre els cànons també estan disposades segons un patró. Les variacions que van immediatament darrere de cada cànon són peces de gènere de diferents tipus, entre les quals destaquen tres danses barroques (4, 7 i 9); una fugheta (10); una obertura francesa (16) i dues ornamentades àries per a la mà dreta (13 i 25). Les que vénen en segon lloc després de cada cànon (5, 8, 11, 14, 17, 20, 23, 26 i 29) són el que el clavecinista Ralph Kirkpatrick denomina “arabescs”; això és: variacions en un temps viu amb abundància d'encreuament de mans. Aquest patró ternari: cànon, dansa de gènere i “arabesc” es repeteix un total de nou vegades, fins que el quòdlibet trenca el cercle.

Programa

Variacions Goldberg de J.S. Bach

Ària
Variatio 1. a 1 Clav.
Variatio 2. a 1 Clav.
Variatio 3. Canone all'Unisono. A 1 Clav.
Variatio 4. a 1 Clav.
Variatio 5. a 1 ovvero 2 Clav.
Variatio 6. Canone alla Seconda. a 1 Clav.
Variatio 7. a 1 ovvero 2 Clav. [Al tempo di Giga]
Variatio 8. a 2 Clav.
Variatio 9. Canone alla Terza. a 1 Clav.
Variatio 10. Fughetta. a 1 Clav.
Variatio 11. a 2 Clav.
Variatio 12. Canone alla Quarta.
Variatio 13. a 2 Clav.
Variatio 14. a 2 Clav.
Variatio 15. Canone a la Quinta (in moto contrario). A 1 Clav. Andante
Variatio 16. Ouverture. a 1 Clav.
Variatio 17. a 2 Clav.
Variatio 18. Canone alla Sesta. a 1 Clav.
Variatio 19. a 1 Clav.
Variatio 20. a 2 Clav.
Variatio 21. Canone alla Settima.
Variatio 22. Alla breve. a 1 Clav.
Variatio 23. a 2 Clav.
Variatio 24. Canone all'Ottava. a 1 Clav.
Variatio 25. a 2 Clav. [Adagio]
Variatio 26. a 2 Clav.
Variatio 27. Canone alla Nona. a 1 Clav.
Variatio 28. a 2 Clav.
Variatio 29. a 1 ovvero 2 clav.
Variatio 30. Quodlibet. A 1 Clav.
Aria da Capo e fine.